Tinc fred – balbuceja Casilda, dormitada. El cap li pega voltes i només recorda vagues imatges que li venen a la ment, com llums trastornadores, de la festa que s’hi va pegar eixa nit - ¡Mare de Déu!, almenys me’n vaig beure una ampolla de güisqui tot sola. Quina imatge li donaria a les meues amigues després de tant de temps sense vore-nos – diu decepcionada la pobra Casilda. Sense obrir els ulls, badalla, alliberant un gran sospir, i de sobte, sent en la seua esquena com si li clavaren unes fortes mans, fent-li un dolor inaguantable. Un mareig l’atordeix encara més, i seguidament, un fàstic s’apodera del seu estómac, vomitant tot el que porta dins. Obri els ulls, per vore el contingut de la preocupant bossada i, es troba nua, en un carreró, amagada darrere d’uns contenidors. Davant d’ella i ha un xic, que li esta agafant dels muscles i la agita, intentat fer-li recobrar la consciència. El pànic s’apropia dels seus sentits i comença a tapar-se morta de vergonya. Plora descons...